Sobre el projecte
Un lloc per fer tornar a circular les paraules que deixem de dir.
Aquí qualsevol persona pot proposar una paraula o una expressió catalana que troba a faltar, i la resta les voten. El que en surt és una llista viva del que la gent voldria tornar a sentir.
Com funciona el rànquing
No és una llista de les més votades de sempre: és una llista del que es diu ara. Un vot val molt el dia que es fa i va perdent força amb el temps — cada dues setmanes val la meitat. Al cap d'un mes i mig ja gairebé no compta.
Això vol dir que la llista es mou sola, cada dia, sense que ningú la reiniciï. Les paraules hi entren, pugen, fan cim i van cedint el lloc. Les fletxes que veus al costat de cada posició comparen on era la paraula fa una setmana.
Cap paraula no es perd per haver caigut del Top 20: totes es queden a l'arxiu, i cadascuna té la seva pàgina pròpia.
Dues menes de paraules
N'hi ha que són al diccionari i s'estan perdent igualment, i n'hi ha que encara no hi són: invencions, paraules de casa, coses que només es diuen en un poble. Totes dues hi tenen lloc, i per això van marcades de manera diferent — Al diccionari i De collita pròpia — i pots mirar el rànquing d'unes, de les altres, o de totes alhora.
D'on surten les definicions
Quan proposes una paraula, el web la busca al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, i si hi és n'agafa la definició oficial. Les expressions i les frases fetes les busca al Diccionari de Sinònims de Frases Fetes de M. Teresa Espinal, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Si la paraula no és a cap dels dos, qui la proposa n'ha d'explicar el significat. Les definicions que veus, doncs, o són d'un diccionari —i està dit d'on— o són de la persona que va proposar la paraula.
Sense comptes i sense publicitat
No cal registrar-se per res. No hi ha publicitat, ni patrocinis, ni res que et segueixi. Pots llegir, proposar i votar sense dir qui ets. Si vols el detall, és tot a la pàgina de privacitat.
Com hi pots ajudar
Proposant paraules i fent-les córrer. No hi ha res més a fer, i és literalment de què va: una paraula és viva quan passa de boca en boca.